Ahir vam realitzar la cinquena sessió del 3º trimestre de Sense Embuts amb més "Antídots per deixar de patir".
Vam parlar, reflexionar i debatre sobre les relacions tòxiques i les relacions saludables.
El jovent de Sense Embuts va extreure conclusions molt interessants:
- El primer pas ens adonar-nos de que ens trobem dins d'una relació tòxica: quan no ens sentim agust i còmodes, quan no puc ser jo mateix/a, quan sento que em manipulen,quan m'adono que manipulo a l'altra persona, etc.
- Un cop sóc conscient que em trobo en una relació tòxica he d'aprendre a posar límits. Han de ser uns límits clars i segurs.
- De vegades, allunyar-se és la millor opció. És un acte d'amor cap a mi i cap a l'altra persona.
- La clau d'acabar amb una relació tòxica és estimar-me, tant si sóc la persona que manipula com si sóc la persona a la que manipulen, ja que ambdues persones ocupen aquests rols perquè no s'estimen prou a sí mateixes.
- El primer pas ens adonar-nos de que ens trobem dins d'una relació tòxica: quan no ens sentim agust i còmodes, quan no puc ser jo mateix/a, quan sento que em manipulen,quan m'adono que manipulo a l'altra persona, etc.
- Un cop sóc conscient que em trobo en una relació tòxica he d'aprendre a posar límits. Han de ser uns límits clars i segurs.
- De vegades, allunyar-se és la millor opció. És un acte d'amor cap a mi i cap a l'altra persona.
- La clau d'acabar amb una relació tòxica és estimar-me, tant si sóc la persona que manipula com si sóc la persona a la que manipulen, ja que ambdues persones ocupen aquests rols perquè no s'estimen prou a sí mateixes.
SORTIR D'UNA RELACIÓ TÒXICA NO ÉS FÀCIL, PERÒ NO ÉS IMPOSSIBLE! ÀNIMS!
Gràcies a la Bego Alonso i la Sole Porta per dur a terme aquesta sessió, gràcies al Plus fresc per convidar-nos a un piscolabis deliciós i sobretot gràcies al jovent de Lleida.
Per acabar, t'obsequiem amb un poema de Kahlil Hibran on es resumeix com s'entén l'amor des d'una perspectiva saludable:
"Esteu junts/es però deixeu que creixin espais en la vostra proximitat, i deixeu que els vents del cel lliurin les seves danses entre vosaltres.
Ameu-vos amb devoció, però no feu de l'amor un lligam, feu de l'amor un mar mòbil entre les ribes de les vostres ànimes.
Ompliu-vos l'un/a a l'altre/a les vostres copes, però no begueu d'una mateixa copa.
Compartiu el vostre pa, però no mengueu del mateix tros.
Canteu i balleu junts/es, i esteu alegres, però que cadascú de vosaltres sigui independent, les cordes del llaüt estan separades encara que vibren amb la mateixa música.
Doneu el vostre cor, però no per a que la vostra parella s'apoderi d'ell, perquè només la mà de la vida pot contenir els cors.
Resteu junts/es...però no massa junts/es... perquè els pilars sostenen el temple, però esta separats.
I ni el roure creix sota l'ombra del xiprer, ni el xiprer sota l'ombra del roure."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada